VIURE BÉ AMB BAIXA VISIÓ 

Introducció

Sovint, la gent amb poca visió accepta una gran pèrdua de la seva independència sense que sigui necessari. Petits consells, juntament amb alguns canvis en els hàbits de la vida diària, redueixen els efectes de la pèrdua de visió i milloren la seva qualitat de vida.

Aquest manual pretén ser una guia que proporcioni als seus lectors una visió global de les condicions més comunes de la baixa visió i pretén donar consells de com les persones amb baixa visió poden mantenir un alt nivell d'independència. 

ENTENENT LA PÈRDUA VISUAL

Què és la baixa visió?

• Baixa visió significa tenir un nivell de visió en què es necessita alguna cosa més que unes simples ulleres o lents de contacte per veure suficientment bé, llegir, mirar la TV o realitzar les tasques quotidianes.

• La visió central, la perifèrica o ambdues poden estar reduïdes i no és possible corregir-les quirúrgicament, però la persona encara hi veu una mica... i amb ajuda visual encara pot ser independent. 

Què causa la baixa visió?

Les principals causes de la baixa visió són la DMAE, la RD, el glaucoma, la RP i els accidents (ampliar) 

Quins són els símptomes?

Els símptomes són en funció de la causa de pèrdua de visió i de la zona de l'ull danyada.

Els més habituals són:
• Taques o visió de les línies deformades en el centre de la visió que ocasionen problemes a l’hora de reconèixer gent i dificultat en la lectura.
• Visió borrosa, sensació de boira.

• Pèrdua de la visió lateral que produeix problemes i inseguretat en els desplaçaments 

Assimilar el diagnòstic 

Cada persona reacciona de forma diferent davant d'una pèrdua visual. L’estat de xoc, la incredulitat, la depressió i l’ira són les més comunes. Aquesta actitud es pot perllongar durant dies, setmanes, mesos i fins i tot anys. Pot ser frustrant per a cuidadors i familiars si la persona discapacitada o cega té una actitud molt negativa; no obstant això és important recordar que el suport juntament amb una entorn afectuós és la clau de l'èxit en la rehabilitació.

Tracti de no ser hiperprotector, pot mostrar el seu suport simplement amb el fet “de ser allí”. Tracti de desdramatitzar. Organitzi sortides i visites a amics. L'humor pot ser una bona manera de minimitzar els canvis soferts.

Adaptar-se a la perduda de visió és un procés gradual i sovint emocional. Per ajudar en aquest procés suggerim: • Obtingui la màxima informació possible sobre la nova condició.

• Busqui grups de suport.

• Animi a familiars i amics a mostrar-li el seu suport.

• Permeti que el temps li ajudi a assimilar la condició. 

ADAPTAR-SE A LA PÈRDUA DE VISIÓ

Viure amb una disminució visual no significa que cuinar, fer esport, relacionar-se o gaudir d'un bon llibre sigui impossible. Unes poques i simples adaptacions de l'entorn i la casa ens ajudarà a què les tasques quotidianes estiguin al nostre abast.

 

Il·luminació

A mesura que ens fem grans la necessitat d'il·luminació augmenta. En les persones amb pèrdua visual, especialment les persones grans, la necessitat és encara major. Una bona il·luminació estratègicament col•locada, tant interior com exterior, pot ser un món de diferències.

Col·loqui llums extra per tota la casa, augmentaran el nivell d'il·luminació i ajudaran el deficient visual a treure millor partit del que li queda de visió. Una casa ben il·luminada és també més segura.

Sensors de llum: és un sistema relativament barat de fer més segura l'entrada de casa. Instal·li llums en els armaris, els calaixos, les escales i la dutxa.

Més important, encara, és la utilització de potents flexos ( si pot ser, de llum freda i mòbils) per enfocar directament les diverses tasques que s’han de realitzar, com cosir, llegir, etc.

Compri una petita llanterna o una llum de bolígraf per dur-la sempre damunt, pot ser molt útil en determinades ocasions, com ara en restaurants poc il•luminats etc.

Redueixi en allò que sigui possible els enlluernaments. Posi cortinetes o persianes a les finestres per evitar els enlluernaments a les habitacions. Usi gorres o viseres juntament amb les ulleres de sol adequades per a les sortides a l'exterior. Existeixen una àmplia gamma de filtres antienlluernament, molt millors que les ulleres de sol convencionals.

 

Adapti la seva cuina 

Les encimeres poden pintar-se per contrastar amb els plats, aliments o altres utensilis de cuina. L'ús d’hules amb diferents colors pot ser una alternativa quan no es pot modificar l’encimera. A continuació s'enumeren uns consells per fer un ús de la cuina més fàcil i segura per a gent amb pèrdua visual

• Pinti o canviï els endolls d’un color que contrasti amb la paret.

• Marqui les vores del taulell amb bandes amples de color diferent.

• Si la cuina és de color clar, consideri el canviar els cassons d'acer per uns altres de color fosc.

• Usi plats de diferents colors segons els aliments o per combinar amb diferents estovalles. Per exemple plats clars amb estovalles fosques o gots foscs amb la llet.

• Marqui les posicions més habituals del forn, rentadora, etc amb pintura dimensional.

• Torni a etiquetar pots de llegums, sucre, etc. amb retoladors de traç gruixut, o targetes o utilitzi diferents colors.

• Retiri catifes, costen de veure i poden causar ensopegades.

• Vigili que els armaris i calaixos estiguin sempre tancats i asseguri's que tot estigui al seu lloc.

• Utilitzi el mètode del rellotge per saber on estan col•locats els aliments en el plat. Per exemple: l'arròs a les tres i la verdura a les set.

• Els avisadors de cuina amb números grans poden ser molt útils per a controlar la cocció 

Al bany

Els tècnics en rehabilitació en són especialistes i li explicaran diferents tècniques per mantenir la independència i privadesa en el bany.

A més a més els següents consells poden ser útils per a fer un bany més segur:

• Utilitzi miralls d'augment il·luminats.

• Utilitzi pasta de dents amb colors vius que destaquin amb els filaments del raspall.

• Utilitzi també tovalloles de colors vius.

• Utilitzi catifes antilliscants

• Usi esponges de colors vius per indicar el nivell de l'aigua a la banyera o al lavabo.

• Llenci tots els medicaments vells.

• Etiqueti la medicació actual amb una lletra gran. Faci una llista amb lletra gran en què s’expliqui que correspon a cada lletra i les preses corresponents. P. ex. A: pastilles per a la pressió. Una al matí.

Exterior i voltants

Una vegada realitzats els canvis a dins de casa, provarem de fer les coses més senzilles a l'exterior. L’organització i la planificació li ajudaran tant si va sol o acompanyat.

Un entrenament adequat en tècniques d'orientació i de mobilitat ajudarà a la persona amb baixa visió a sentir-se més segura i independent a l'exterior. L'ús del bastó blanc pot ser molt útil no solament com ajuda al desplaçament sinó també perquè les altres persones puguin identificar que té un problema visual, ja que no sempre és obvi. Existeixen molts tipus de bastons, des de plegables a bastons de passeig amb una banda blanca. Encara que el seu ús no sigui agradable per a la majoria, els avantatges superen els inconvenients, és una eina que ajuda a la mobilitat i a la identificació.

Tècniques per al guia visual

Quan actuï com a guia d'un deficient visual, ha de caminar mig pas per davant de la persona a la qual guiï. Deixi que la persona s'agafi al seu braç just per sota del colze. No s'acosti a les corbes, les escales, i els llindars de la porta pels angles o cantons. Si és necessari, en un pas estret posi's en una posició més frontal. Faci una parada completa abans de les escales i faci's a un costat perquè pugui subjectar-se en el passamans. La persona trobarà la primera escala lliscant el seu peu fins a notar-la i llavors podreu procedir a pujar o baixar junts. Sempre mig pas al davant i anunciant l'arribada de l'última escala.

Com en qualsevol activitat la confiança i l'habilitat s'aconsegueixen amb el temps. En el següent apartat, s'explicaran diverses ajudes visuals per identificar senyals, adreces.

Aquí tenim alguns mètodes que ens ajudaran a superar situacions potencialment complicades quan estiguem fora de casa:

• Usar xecs ampliats i guies d'escriptura per a facilitar la signatura.

• Identificar monedes amb el tacte, l'ús de moneders especials és de gran utilitat i guardi els bitllets separadament en el bitlleter.

• Prendre's un moment quan es canviï d'un lloc molt il•luminat a un de més tènue perquè els ulls s'hi ajustin o s’hi acomodin.

• Dur un ampliador (lupa, telescopi de mà...) i una llum de butxaca per llegir etiquetes, preus, números de l'ascensor o adreces.

• Utilitzi gravadores per a realitzar la llista de la compra, encàrrecs, etc.

• Assegui's en la part davantera de l'autobús i avisi amb antelació el conductor de la parada en què desitgi baixar.

 

Vida social i aficions

Conèixer gent i integrar-se en grups socials pot ser un repte per a algú amb baixa visió. El contacte visual és el primer que realitzem, però per a un deficient visual això no és sempre possible. És per això que moltes persones amb pèrdua visual ho eviten. Demani a un amic o a un familiar que li ajudi en les presentacions i expliqui-li que els seus somriures i gestos no poden ser vistos. Animi els altres a identificar-se quan parlin.

Existeixen moltes activitats com llegir, tocar música que es poden continuar realitzant amb una mica de paciència i l'ús d'ajudes visuals, d’ampliacions, etc. L'ús de llibres parlants pot ser un excel•lent substitut quan la lectura ja és molt difícil. Jocs com puzles i cartes es troben també disponibles amb ampliacions (macrotips).

La pràctica d’esport no és una limitació, solament ha de canviar la manera d'exercitar-se. Camini o corri amb un amic, o solament en pistes delimitades com les d'atletisme, així podrà controlar la distància i anar-la incrementant. Bicicletes estàtiques i moltes de les màquines disponibles en gimnasos són també una excel•lent manera d'exercitar-se.

Canviar l'estil de vida és sempre difícil, requereix paciència i capacitat d'adaptació. Procuri seguir amb les seves aficions de tota la vida quan hi hagi la possibilitat, o sigui creatiu i busqui alternatives.

 

Ajudes visuals

Quan les ulleres convencionals, la cirurgia o el tractament mèdic són insuficients és quan s'ha de considerar l'adaptació d'ajuda visual. Aquesta ha de realitzar-se en clíniques i centres especialitzats una vegada tinguem fet un diagnòstic.

Les ajudes s'adapten segons les necessitats de cada persona, en funció de les restes visuals i de les activitats que es volen realitzar. Existeixen molts tipus d'ajudes (òptiques, no òptiques, electròniques, filtres). Són els especialistes qui han de decidir l'ajuda que cal adoptar, així com l'entrenament en la utilització de l'ajuda. Aquest es pot complementar amb un entrenament de reeducació de la fixació visual, juntament amb tècniques per desplaçar-se i deseixir-se millor en l'entorn particular, conegudes com AVD (activitats de vida diària) i O&M ( orientació i mobilitat).