NEUTRALITZACIÓ I PROTECCIÓ OCULAR EN L’ESPORT

En aquest article s'analitzen els sistemes de neutralització òptica més adequats per a la pràctica esportiva, així com els de protecció contra els traumatismes oculars que es poden produir en les diverses disciplines esportives.


NEUTRALITZACIÓ ÒPTICA

Definim neutralització òptica com la compensació d'un defecte refractiu. L'ull pot comparar-se a una càmera fotogràfica i com a tal perquè una imatge surti enfocada és necessari que aquesta imatge s'enfoqui perfectament sobre la retina.

En funció d'on s'enfoqui la imatge en l'ull tindrem els diversos defectes refractius:
•    Miopia: la imatge es forma davant de la retina.
•    Hipermetropia: la imatge es forma darrere de la retina.
•    Astigmatisme: es forma una imatge desdoblada, per falta d'uniformitat en la superfície.

En l'esport aquests defectes es compensen, en general, quan produeixen una disminució de l'agudesa visual (AV) inferior o igual a 0,7. La correcció, lògicament, varia depenent del tipus d'esport. No necessita la mateixa AV un esportista de tir olímpic que un judoka, per exemple.

 Els sistemes de neutralització són tres:
•    Lents de contacte
•    Ulleres
•    Cirurgia refractiva


Lents de contacte    

Existeixen dos tipus de LC:

1. Toves o hidrogel (1)

2. Rígides o permeables al gas (2)

Les LC d’hidrogel són el sistema de compensació de primera elecció per a la pràctica esportiva.

Són molts els avantatges òptics de la correcció amb LC:
• No interfereixen el camp visual.
• No alteren la grandària de la imatge retinal.
• Milloren la binocularitat i l'apreciació de distàncies.
• Permeten la correcció total quan les diferències de graduació entre els 2 ulls són molt elevades (anisometropia).

Sí a això afegim la gran comoditat d'ús d'aquestes LC, la possibilitat del reemplaçament freqüent i la seguretat contra els impactes, resulta que les lents d’hidrogel són la correcció ideal en l'esport.

Les limitacions venen donades per: la limitació horària d'ús; la impossibilitat del seu ús en el medi aquàtic; la intolerància per part dels usuaris a les LC i a les solucions de manteniment d'aquestes, i per l'ús limitat per part dels nens.

Les LC rígides, degut a que es poden trencar i danyar l'ull o perdre's amb moviments bruscos, estan desaconsellades en l'esport. Però l'ús d'aquestes en l’ortoqueratologia  pot ser molt útil.

L’ortoqueratologia consisteix a modificar la curvatura corneal amb l'ús de LC rígides de geometria inversa, compensant així el defecte refractiu i proporcionant una visió confortable en retirar les lents durant un període de temps limitat però suficient. 

Ulleres

Quan no és possible la correcció amb LC, bé perquè l'esportista no les tolera o bé per la seva edat, la correcció es pot realitzar mitjançant ulleres.

Les ulleres convencionals, en estar subjectes a la moda, no estan dissenyades per a la pràctica de l'esport i el seu ús pot provocar-nos lesions importants, a part d'un elevat cost econòmic quan aquestes es trenquen.

Una ullera es compon de la muntura (3) i els cristalls (4). Els dos components han de complir una sèrie de requisits, que en molts països ja estan reglamentats.

En el cas de les muntures necessitem:
•    Lleugeresa.
•    Resistència a l’impacte, a la sudoració i a la temperatura.
•    Mínima limitació del CV.
•    Estabilitat i seguretat.


Les dues primeres qualitats ens les donen l’ús de certs materials com els propionats, el niló i els seus derivats.

El disseny ergonòmic de les muntures per no limitar el CV i l'ús de bandes de fixació i pads antilliscants per a la seva estabilitat són altres característiques d'aquestes muntures, en les quals ja no s'utilitza cargolam metàl·lic ni existeixen components que es puguin trencar i danyar l'ull.


Els cristalls han de ser:
•    Irrompibles
•    Lleugers
•    Resistents a l’impacte
•    Capaços d’incorporar filtres i tractaments antibaf, etc.

Aquestes són les característiques dels cristalls orgànics. Actualment els més utiltizats són els POLICARBONATS amb una espessor de centre mínim de 3mm.


Cirurgia Refractiva

La cirurgia refractiva és el terme que defineix els procediments quirúrgics per corregir els defectes de refracció (miopia, astigmatisme i hipermetropia).

La cirurgia refractiva ens dóna una solució definitiva amb què podem prescindir de l'ús d'ulleres i de LC.

Existeixen diferents tècniques quirúrgiques, des de la cirurgia làser (Lasik) a la implantació de lents intraoculars, que avui dia permeten la correcció de gairebé la totalitat dels defectes refractius sense limitació diòptrica.

Existeixen dues estructures que s'han de conèixer per a poder entendre tots els procediments refractius:

La còrnia que és la superfície transparent de la part anterior de l'ull i és l'encarregada amb el cristal•lí d'enfocar les imatges sobre la retina. És responsable d'aproximadament el 80% del poder diòptric de l'ull. És una lent biològica que juntament amb el cristal·lí focalitza les imatges percebudes en la retina. Canviant la curvatura de la còrnia es modifica el poder diòptric de l'ull. Aquesta és la base de la cirurgia refractiva amb làser Excimer.

La retina converteix les imatges que s'hi enfoquen en impulsos nerviosos que a través del nervi òptic es transmeten al cervell on s'interpreten.

Hi ha tres tipus de defectes de refracció: miopia, hipermetropia i astigmatisme.

En la miopia l'ull té un excés de potència diòptrica, per la qual cosa la imatge enfocada es forma davant de la retina en lloc de focalitzar-se sobre aquesta. El pacient que la pateix percep una imatge desenfocada, si aquest excés de diòptries no es corregeix.

En la hipermetropia passa tot el contrari, l'ull té menys potència diòptrica de la necessària i la imatge es forma al darrere de la retina.

En l’astigmatisme l'ull no té una forma uniforme, presenta més poder diòptric en un eix que en l’altre i les imatges es focalitzen en diversos punts, per darrere o davant de la retina.

La tècnica LASIK (5) (sigles en anglès de 'Làser in situ Keratomileúsis') és la més estesa en l'actualitat per la seva seguretat i eficàcia. Consisteix en la modificació de la forma de la còrnia (Queratomileúsis: del grec querato: còrnia i mileúsis: esculpir) mitjançant l'aplicació del làser Excimer en el seu interior. Prèviament s'ha aixecat una fina capa de teixit corneal que posteriorment és torna a col•locar i s'adhereix sense necessitat de punts.

La correcció del defecte refractiu es realitza, d'aquesta manera, amb mínimes molèsties per al pacient i amb una recuperació molt ràpida.
L'anestèsia per a aquesta tècnica quirúrgica és tòpica (amb col·liri) i no és necessari l’embenat  ocular postoperatori.

La precisió i la seguretat de la tècnica LASIK en fan el procediment quirúrgic d'elecció per a la majoria dels defectes refractius.

Una altra possibilitat de correcció consisteix en introduir una lent intraocular dins de l'ull. És a dir, és com col·locar una lent de contacte dins de l'ull. En principi aquesta intervenció teòricament pot corregir qualsevol grau de miopia però està indicada principalment per als alts miops o per a pacients la còrnia dels quals no és adequada per al tractament amb làser.

PROTECCIÓ OCULAR

Són molts els tractaments oculars que es poden donar en l’esport, però segons el seu origen els classifiquem en:

•    Tipus mecànic
•    Tipus físic
•    Tipus químic

Cada un d’aquests requereix un tipus de protecció específica. Cal destacar l’especial importància de la protecció en el cas dels nens, ja que el seu sistema visual es troba, encara, en estat de formació i maduració.

Tipus mecànic

Els traumatismes de tipus mecànic són els produïts per l’impacte (6) de pilotes, estris (estic, raquetes, etc.), el cos d’altres jugadors, etc.
Aquest tipus de traumatismes són els que produeixen lesions més greus, fins i tot poden causar la pèrdua de visió o de l’ull.

Els esports de més risc són els que combinen l’ús d’estris i de pilotes petites. L’esquaix està considerat l’esport de més risc a causa de l’elevada velocitat  de la pilota (fins a 50 m/s); la seva mida, que encaixa amb l’òrbita ocular, i l’espai reduït de les pistes.

Els sistemes de protecció per evitar aquestes lesions són l’ús d’ulleres i de pantalles protectores, amb o sense correcció òptica. Existeixen esports que ja tenen ulleres de protecció específiques, com l’esquaix (7), el paint ball, l’hoquei, etc.

Tipus físic

Els traumatismes de tipus físic són els produïts per les radiacions nocives del sol, rajos infrarojos i ultraviolats.

L’IR representa el 56% de la radiació solar. Actuen pel calor que desprenen. Els danys són de caràcter acumulatiu y crònics, especialment les cataractes ja que són absorbits pels medis transparents de l’ull. La funció pupil·lar i el parpelleig són els nostres mecanismes de defensa naturals.

De totes les radiacions, les més nocives són les UV, que representen només el 5% de la radiació que rebem. Especialment la banda que va de 280 a 380 nm (UVA), per la mancança de protecció natural de l’ull.

Produeixen lesions agudes com la queratitis actínia o ceguera de les neus i cròniques com les cataractes o degeneració macular.

El risc s’incrementa amb l’altura, ja que l’exposició augmenta amb un 12% cada 1000m. d’altitud  i amb la reflexió que determinats medis tenen a la llum, com la neu (90%) i l’aigua (20%). Tot això indica que en esports com l’esquí i l’alpinisme és indispensable l’ús de protecció per a la seva pràctica.
 
La protecció es realitza mitjançant filtres de protecció solar (ulleres de sol). La funció d’aquests és doble: per una banda filtren les radiacions nocives perjudicials per a l’ull, eliminant-les completament i, per l’altra, redueixen la intensitat de l’espectre visible, evitant enlluernaments i millorant el confort.

És molt important destacar que les ulleres que s’utilitzen han de ser homologades perquè se’ns garanteixi la completa protecció contra les radiacions, mai han de ser de basar. En el següent quadre, s’exposa la classificació dels filtres i les qualitats que han de tenir segons la normativa de la CE.   

Normativa CE: Tots 100% absorció UV i IR

        Categoria    % transmissió visible      Utilització

             0               80 a 100%                      Moda, interior
             1               43 a 80%                        =
             2               18 a 43%                        Exterior
             3               8 a 18%                          Exterior, muntanya
             4               3 a 8%                            Muntanya, no conducció

Avui dia, l’oferta d’ulleres de sol per a tot tipus d’esports és molt àmplia, tant en varietat de filtres, com de muntures, amb un grau d’especialització molt gran.

Hem d’informar-nos de les característiques de les ulleres que volem adquirir i si s’ajusten a l’activitat que volem realitzar. L’òptic-optometrista és el professional que ens assessorarà en cada cas.

Tipus químic

Són els produïts pel clor i per les substàncies dissoltes en l’aigua, així com gasos i elements en suspensió. Acostumen a produir irritació ocular i el  grau d’afectació va en funció de l’element irritant i el seu grau de toxicitat a l’ull. Aquest tipus de lesions són, en general, de difícil protecció.

La protecció es realitza mitjançant ulleres i màscares que impedeixen que aquestes substàncies entrin en contacte amb l’ull.  


CONCLUSIONS

La pràctica esportiva està subjecta a molts riscos, dels quals, una gran part són fàcilment evitables amb una protecció adequada. També, una correcta neutralització dels efectes oculars pot millorar de manera important el nostre rendiment esportiu. Per tot això, és important realitzar revisions oculars i oftalmològiques i deixar que l’òptic-optometrista i l’oftalmòleg ens aconsellin sobre el tipus de correcció i/o protecció adequada en cada situació. Així mateix, en el cas de sofrir un traumatisme, sempre ha de ser un oftalmòleg qui ha de valorar la gravetat i el tractament de la lesió. Lesions a priori lleus, poden anar associades a lesions internes de l’ull molt més greus que poden passar desapercebudes si no es procedeix a la dilatació i a l’observació del fons de l’ull.

Insistir en la importància de la protecció ocular quan es tracta dels nens i en el fet que han de ser els pares, els educadors i els entrenadors els que han de preocupar-se que es realitzin als nens les revisions visuals periòdiques i, també, els que han de tenir cura que els nens utilitzin adequadament els sistemes de correcció i protecció prescrits.



Salvador Vidal Raich DOO
Abel Salas Carrascón